Pregunta: Quan vas començar i quines son les teves funcions al Club?
Resposta: Vaig començar a formar part d’aquest club com a jugadora fa 14 anys, quan el club on jugava (Aris) es va fusionar amb el Club Bàsquet Mollet per falta de jugadors. Al poc temps, vaig començar a formar part de la plantilla d’entrenadors que hi havia al club. Tot i acabar marxant com jugadora al Club Bàsquet Parets per falta d’equip, vaig continuar formant part de la plantilla d’entrenadors del club. Actualment, estic entrenant el Premini femení i l’Escola. També duc a terme les estadístiques dels dos sèniors masculins quan juguen a casa.
P: Què et satisfà de la teva feina?
R: Que gaudeixo. M’agrada el bàsquet, i tot i estar retirada com a jugadora, com a entrenadora el segueixo gaudint. I m’atreveixo a dir que el gaudeixo més ara com a entrenadora que abans com a jugadora, ja que hi ha molts aspectes que no tenim en compte fins que no som entrenadors.
P: Per tu, què és el més important que s’ensenya al bàsquet formatiu?
R: Per mi són els valors. No podem oblidar que els entrenadors, igual que els mestres i pares, i tots aquells adults que formen part d’una petita estona amb l’infant, estan formant part de la seva educació.
P: Al C.B.Mollet durant aquest temps hi has trobat…
R: He trobat una segona família.
P: Què representa per tu el C.B.Mollet dins del panorama basquetbolístic?
R: Crec que el CB Mollet és un dels clubs de referència del Vallès Oriental, i tot i la trajectòria històrica del Club, mostrem ambició per tenir un bàsquet formatiu cada dia més sòlid, i això és la base sobre la qual es pot tenir un club amb aspiracions de futur.
P: Què té el ser entrenador que no trobes al bàsquet quan ets jugador?
R: Una responsabilitat més gran. Com a jugador, bàsicament et preocupes per millorar i que les coses et surtin bé de manera més individual. Com a entrenador ens hem de preocupar tant individualment per cada nen, com globalment per tot l’equip. Per això hem de conèixer als jugadors que tenim i juntament treure el millor de cadascun. Els ajudem a millorar i que s’ajudin a millorar entre ells, a resoldre els conflictes que tenen (no sempre relacionats amb el bàsquet), i els intentem inculcar el màxim de valors possibles.
P: Ser l’entrenador d’un equip suposa un plus de responsabilitat en…
R: En tot! Tenim responsabilitat directa sobre tots els nens que estan al nostre càrrec. Com a entrenadors, formem tant a jugadors com a persones.
P: Com es fa equip quan s’acaba un entrenament i/o partit?
R: No crec que fer equip sigui només un moment post-entrenament o post-partit. Penso que qualsevol moment és un bon moment per treballar això. Sobretot allò que fem fora del nostre horari de bàsquet. Com per exemple, marxar de torneig, anar de colònies (les estades, Salou..), fer un berenar després de l’entrament celebrant algun aniversari, l’amic invisible, i més coses. El meu equip, després dels partits o entrenaments, estira amb l’acompanyament dels entrenadors, aprofitem per conversar i fer bromes. Però remarco que no només ho fem al post-entrenament/partit.
P: Què costa més: ensenyar la tècnica o inculcar l’actitud?
R: Crec que les dues poden ser feixugues. Depèn molt dels infants i del grup. Podem trobar equips amb molt bona actitud on el que costa més és ensenyar la tècnica, i equips que tenen tècnica i cal que suem per inculcar una bona actitud. Tot i així, crec que les dues van lligades i es poden ensenyar juntes.
P: Què els hi diries als entrenadors que ara comencen?
R: Que tinguin paciència, els aprenentatges són lents, en el bàsquet i en qualsevol altre cosa. Si volem que el nen/a assoleixi bé allò que li estem ensenyant, cal que siguem pacients i constants. Que no tinguin vergonya en preguntar tot allò que necessitin, ja que per molts anys que portis com a entrenador, és una cosa que cal seguir fent si volem millorar.
Sandra Nuez
Entrenadora PreMini Femení i de l’Escola.
