Diuen que de vegades hi ha mentides que a base de repetir-les s’acaben convertint en veritat. A mi com a entrenador em sembla que la mentida que més mal ens ha fet ha estat la (suposada) dicotomia entre formar i guanyar a la que tots alguna vegada ens hem vist enfrontats.

No sabem d’on va sortir, tot i que no és difícil sospitar que va néixer malintencionadament i ha acabat expandint-se tant que fins i tot ha arribat a agafar estatus de pregunta cabdal en la definició d’un entrenador davant la qual calia decantar-se i acceptar que la nostra resposta ens definís.

En aquesta mentida hi han trobat una mina aquells pels qui la victòria equival a l’èxit i per arribar-hi qualsevol mitjà és lícit i ho han fet fent-nos escollir entre guanyar o aprendre, entre guanyar o formar-se de tal manera que semblessin excloients. Ens cal una revisió curosa sobre aquesta mentida abans que s’endugui pel davant més possibilitats de gaudi i diversió infantil de les que ja se n’ha endut.

L’objectiu inherent del bàsquet és la victòria. Cal jugar per guanyar, només faltaria! Fer bàsquet sense buscar la victòria no té cap mena de sentit. El basquet, com tants altres entorns esportius ens permet, en la recerca de la victòria, mesurar-nos amb els altres, competir amb ells per arribar a un mateix objectiu i per arribar-hi ens obliga a cooperar, a ser disciplinats, a ser tenaços en els nostres esforços i metòdics en els nostres procediments.

Perseguir victòries ens permet conéixer-nos millor personalment tant quan gaudim de la satisfacció d’haver assolit un objectiu com quan ens toca assumir que l’altre ha sigut millor que nosaltres. Ara bé, i aquí rau la trampa amb la que ens han intentat engatussar sovint, la victòria és l’objectiu de qualsevol competició, però no tot s’hi val per arribar-hi, perquè malgrat ser l’objectiu, guanyar ni ho és tot ni és sinònim d’èxit així com perdre no és tampoc sinònim de fracàs.

Hi ha qui equivocadament quan es guanya creu que tot s’ha fet bé i quan es perd s’ha fet malament. Aquest és un model nefast pels nostres nens i nenes, doncs hi ha vegades en que no cal ni esforçar-se per guanyar, i en canvi reben “premi” en forma de felicitacions, de bones paraules,… i altres vegades que malgrat fer tot el que hem pogut, acabem perdent…i rebent el “càstig” per haver perdut.

La victòria i la derrota, per elles mateixes ni expliquen ni ensenyen res. El que és realment formatiu és entendre (mitjançant el bàsquet) que quan un té un objectiu ha de fer tot el que pugui per assolir-lo i que si ho fa, això és un èxit i que si l’assoleix però no ha fet tot el possible, és un fracàs. D’aquesta manera, i mitjançant el bàsquet, repeteixo, aprenem a donar el millor de nosaltres mateixos i a no jutjar-nos per la victòria o la derrota, que no depenen només de nosaltres, sinó per la honestedat en el nostre esforç.

Jugant per guanyar els nens i les nenes s’enfrontaran a un munt de situacions diferents i es per això que diem que el bàsquet, com l’esport en general, és la millor escola de vida que hi ha, perquè té una potencialitat educativa i formativa inigualable, però fins i tot sent així, depèn en gran mida de qui és el conductor de l’activitat. Si l’entrenador té un tarannà formatiu aprofitarà tot allò que passi mentre busca la victòria. Ajudarà als nens/es a comprendre que quan fas tot el que pots has d’estar satisfet, els ajudarà a comprendre que cal ser humil en la victòria i digne en la derrota, els ajudarà a empatitzar amb l’àrbitre i amb la dificultat de la feina de jutge, els ajudarà a cooperar amb qui necessita ajuda,… L’entrenador, el formador, és la clau de tota aquesta partida.

Benvinguts siguin tots aquells formadors que entenguin que això consisteix en arremangar-se i en deixar-ho tot pels nens i no pas en arremangar als nens i fer que s’ho deixin tot per nosaltres. I no hi ha premi més gran ni medalla més brillant per a un formador que quan deixem de participar en la vida d’un nen o una nena tenir la sensació que se n’emporta alguna cosa bona en haver-te conegut.

Ets més de formar o de guanyar? Pensem-hi.

Àlex Terés
Entrenador Sènior Masculí Lliga EBA

Per començar el meu escrit m’agradaria indicar que en cap moment vull alliçonar a ningú del que pugui explicar sinó el que vull és explicar el meu punt de vista sobre el treball de la tècnica individual. Cadascú la treballa com creu o com sap que s’ha de fer i com diu la dita “cada maestrillo tiene su librillo“.

Una de les coses que tinc en compte per treballar la tècnica individual és sempre el treball només d’un o dos, com a molt, elements tècnics i, amb aquests, donar-hi tot l’èmfasi possible. Amb això aconsegueixo només focalitzar el treball d’aquell element i corregir-lo tal com se’l mereix.

També crec que és important donar-li molt volum de treball i de temps a tots els elements tècnics i, sobretot en equips de cistella petita, no dedicar tant temps al treball d’equip i al treball de la tàctica. Com més volum li donguem a la tècnica, els nostres jugadors aprendran més o, si més no, tindran temps per aprendre-la.

I per últim, un altre aspecte que crec que s’hauria de treballar amb molt volum de temps és la presa de decisions. Aquest aspecte crec que és més tàctica individual però per dur-la a terme, el jugador necessita un bon domini de la tècnica individual. Considero molt important treballar aquest element ja des de ben petits ja que a partir de les diferents lectures que el jugador amb pilota faci del seu defensor i dels altres defensors, podem generar totes les avantatges del atac i veure les superioritats que pugui tenir cada jugador.

I per acabar, m’agradaria donar-li importància a tenir clar que hem de treballar perquè cada jugador sigui millor i fer que aquests millorin i no si l’equip juga millor i l’equip guanya.

Jaume Viñallonga
Entrenador del Sènior Femení
Jugador del Sènior B Masculí

El passat mes de juliol vam tenir les primeres converses informals amb el Mario per la possibilitat d’organitzar unes estades a la casa de colònies de la Conreria, una espècie de stage de pre temporada amb tots els equips del club a prop de Mollet, que servís per engegar aquest curs esportiu.

La previsió inicial va ser fer una reserva de 30 persones…. una quantitat que crèiem un objectiu assolible sent el primer cop que com a club organitzàvem una activitat d’aquest format però a mesura que passaven les setmanes la quantitat anava augmentant a xifres impensables.

Finalment hem estat 117 jugadors i 13 entrenadors, un total de 130 persones de molts equips del club que han estat entrenant i convivint moltes hores durant els tres dies de les estades.

Perquè una entitat segueixi en constant evolució és important tenir noves iniciatives, seguir creixent millorant el nivell esportiu i sobretot generar sentiment de pertinença de club a tots els jugadors i jugadores. Això últim precisament és del que més podem estar orgullosos que s’ha aconseguit amb aquestes estades més enllà de la quantitat d’hores d’entrenament acumulades.

Veure les estones de menjador com nens i nenes d’escola o pre minis feien broma amb jugadors més grans, l’estona de piscina o com per exemple a les nits els jugadors pre infantils feien bromes als jugadors júniors masculins o veure la gimcana nocturna que les jugadores sènior femení van organitzar i preparar per a les noies d’equips inferiors… són moments molt bonics que ens han donat aquests dies. Una convivència que ajuda a crear bon ambient i relacions entre tots els jugadors i jugadores del club així com el fet de conèixer varis entrenadors i entrenadores.

Ara toca millorar esportivament a cada entrenament i donar-ho tot a la competició, sigui quin sigui el resultat de cada partit. Estic segur que iniciatives com aquesta ajudaran a viure intensament el club, a interessar-se pels resultats d’altres equips o anar a veure algun partit i sobretot a preparar amb il·lusió les properes estades de la propera edició de setembre de 2017.

Àlex Coma
VicePresident Esportiu C.B.Mollet
Entrenador Sènior B Masculí i Mini B Masculí

Iniciem un any més amb molta il·lusió per part de la junta que tinc la sort de presidir una temporada nova amb molts canvis que espero que siguin per millorar i aconseguir que aquest club sigui un referent no només com a model esportiu sinó com una forma de comportar-se a la pista i fora d’ella.

Primer de tot voldria destacar la tasca que fan les persones que ocupen la directiva treballant pel bé del club d’una forma altruista, així com personal del club tant a les instal·lacions com a les oficines.

Crec que amb la presència de Mario Fernández molt ben acompanyat per coordinadors i entrenadors del club també guanyem molt esportivament, social i corporativament.

Agrair la confiança en el CB Mollet per part de Recambios Gaudí amb el seu suport des de fa molts anys, així com, a la resta de sponsors que ens permeten fer moltes coses que sense aquesta ajuda no seria possible.

Desitjo molta sort en la competició a tots els equips, que ens respectin les lesions i que tinguem una temporada exitosa i saludable.

M’agradaria que els entrenadors i personal del club com a part visible de la part social del club tinguem un comportament respectuós tan dins com fora de la pista, ja que som el mirall dels jugadors-jugadores i de les famílies que representen la massa social del CB Mollet.

Per últim donar la benvinguda en nom de la Junta als nous jugadors i jugadores, entrenadors i familiars que ens acompanyaren aquesta temporada.

No vull acomiadar-me sense dir la satisfacció que representa per tots el fet de tornar a comptar al club amb el Sènior Femení després de diverses temporades sense, amb un grup molt jove de jugadores que pràcticament en la seva totalitat han jugat a totes les categories del club.

Salutacions,

Carlos Nuez
President C.B.Mollet