JORGE “PITU” RODRIGUEZ

El hecho transcurrió un 15 de febrero de 2004 a las 16:00 horas, jugábamos contra nuestro máximo rival, el San Gervasio. Siempre me acordaré de las horas previas por los nervios y la impaciencia de que no iba a llegar.

Recuerdo que me levanté muy pronto. Me costó mucho dormir a causa de la presión que yo mismo me había creado. Luego, me fui a las pistas a practicar un poco ¨a ver si así me relajo¨, pensé, pero aquello solo sirvió para que me acrecentaran las ganas de disputar dicho partido. Apenas comí nada ese día, tenía como algo dentro que solo quería jugar y jugar para quitarme dicha presión, pero mereció la pena esperar.

Recuerdo que me peine con una cresta (que llegaba al techo) y sin más dilación, me dirigí hacia el pabellón para disputar el partido. Al llegar allí, me di cuenta de que algunos de mis compañeros sentían nervios al igual que yo. Tuvimos la charla previa y mis compañeros y yo, empezamos a calentar, como de costumbre. No me entraba prácticamente nada y pensé ¨hoy no es mi día¨, pero no fue para nada lo que después pasó.

Fue un día mágico, tiraba de 6.25 m me entraba, tiraba sin ángulo y entraba. Recuerdo que solo falle 3 o 4 tiros en todo el partido. A parte de la satisfacción de conseguir la victoria, ya fue lo máximo enterarme de que había anotado 32pts. Lo primero que pensé al acabar fue: necesito comer. Me sentía prácticamente sin fuerzas, lo había dejado todo en la pista. La gente que visualizó el partido, se quedó boquiabierta del trabajo que había realizado en pista y mi porcentaje de acierto.

Ese fue de los mejores días que he pasado en el ámbito basquetbolístico.

Jorge “Pitu” Rodríguez

Entrenador Infantil B Masculí i Escola de Bàsquet

Oscar Recio

Mi escrito va dirigido a deportistas y personas que influyen en la práctica de un deporte maravilloso como es el nuestro, el ¨ba-lon-ces-to¨, y que conste que no es un escrito moralista, nada más lejos de la realidad, mi única intención es la de expresar una opinión.

Muchos son los valores y aptitudes que debería tener una persona a la hora de practicar un deporte de grupo como es este, y el respeto creo que es un valor muy importante, aunque no es el único, sí considero que merece la pena hablar de él.

Tal como su propia definición indica, el respeto es la consideración con que se trata a una persona o una cosa por alguna cualidad, situación o circunstancia que las determina y que lleva a acatar lo que dice o establece o a no causarle ofensa o perjuicio. Dentro del deporte el respeto por y entre las personas que lo componen, jugadores, entrenadores, colectivo arbitral, padres, etc…, es lo que nos compete.

No siempre estamos de acuerdo con las decisiones que se toman, ya sean por parte de los entrenadores, a la hora de hacer cambios o de dirigir un equipo; por parte de los jugadores, en el momento de hacer una acción en un entrenamiento o partido, ya sea por un compañero de equipo o por un rival o por el cambio que realiza el entrenador; por parte de los árbitros,que no siempre se está de acuerdo con sus decisiones; por parte de los padres entender que lo que debe ser más importante es la formación de sus hijos y no creer que el entrenador esta en contra de mi hijo o que el arbitro quiere fastidiarlo, y muchas más son las situaciones que pueden dar lugar a momentos de tensión, en las que si fueramos capaces de respetarnos (aceptar una decisión aunque no estemos de acuerdo del todo con ella) nos haría mucho más fácil la práctica de este deporte.

Por ello deberíamos tener presente estas premisas:

Ríe, pero no de los demás.

Exprésate sin hacer daño con tus opiniones.

Se fuerte, pero no humilles a otros.

Puedes pensar distinto, los demás también.

Espera de los demás lo que eres capaz de dar.

Ten en cuenta las ideas de los compañeros.

Observa a tus semejantes pero no critiques.

Todos pensamos que tenemos la razón, esto nos hace sentir que las decisiones de los demás son erróneas, y puede ser así, pero debiéramos ser capaces de ponernos en el lugar de la otra persona.

Por todo esto es por lo que pienso que si el respeto estuviera siempre presente entre todas las personas que formamos parte de este deporte, haría que el baloncesto funcionara mucho mejor.

Oscar Recio
Staff Tècnic Sènior B Masculí
Coordinador C.B.Mollet

Sandra Nuez

He escollit aquest tema, com entrenar un equip curt de jugadors, ja que actualment això és una realitat que tenim en alguns equips del nostre club (no només passa al nostre, ja que durant la lliga ho hem vist en altres equips), un dels quals en sóc l’entrenadora.

Aquest any el Premini femení, que va acabar la temporada passada amb 10 jugadores, va començar aquesta nova amb només 7, una de les quals va ser fitxada la setmana abans de començar lliga. Aquest equip ja portava un any de rodatge jugant partits, i les famílies, jugadors i club va decidir que preferien arriscar i sortir a jugar amb només 7 jugadores que no pas esperar fins la fase regular i veure si s’apuntaven més.

En aquest escrit vull ressaltar els aspectes positius de tenir un equip curt, ja que és una realitat que pateixen més equips i que crec que s’ha d’afrontar de manera positiva, tot i que al setembre tots pensàvem que això no sortiria bé.

No hem d’oblidar que estem a una fase formativa; el fet de tenir un equip curt, fa que cada jugadora tingui més correccions basquetbolístiques, que gairebé no hi hagi cap moment d’espera en els entrenaments, que sempre tinguem material necessari (si volem fer bot amb dos pilotes, pilotes tennis, globus…) i que les nenes juguin més en els partits. I això ens dóna pas a que l’aprenentatge sigui més ràpid i efectiu. Som dues entrenadores i una madrina del sènior femení que ve gairebé cada dilluns ajudar-nos. Tres entrenadores per set nenes fa que els entrenaments siguin molt dinàmics, amb correccions molt seguides.

I si parlem de valors, podem dir que n‘estem treballant molts. La responsabilitat d’aquest equip és molt gran; som poques, i per tant el compromís de les nenes i les famílies és molt gran, tant en els entrenaments com en els partits. Les nenes han demanat a les seves companyes de l’escola que vinguin a entrenar per veure si els agrada i es volen apuntar. Entre tots estem intentant que aquest equip surti endavant! Nenes més grans venen un dia a la setmana ajudar-nos; d’aquesta manera, podem aprendre d’altres equips que tenen més rodatge. Sabem que encara que guanyem un partit, per falta de jugadores no ens els donaran, però els lluitem igualment i aprenem que allò més important és com fem les coses a la pista de bàsquet.

A dia d’avui, ja som 9 jugadores a l’equip! Tenim dues noves incorporacions que encara que tinguin menys rodatge a les pistes, ja formen part de la nostra petita família.

Per concloure, vull comentar que un dels aspectes que les entrenadores d’aquest equip veiem més important es crear un sentiment i uns llaços entre les jugadores. Que les nenes s’ho passin bé juntes i que vulguin venir entrenar i als partits amb un somriure. Que estiguin motivades a fer qualsevol proposta que faci el club o l’entrenador (estades, Salou, torneigs…). Amb això no volem dir que deixem el bàsquet a segona plana, sinó que hem de ser capaces de treballar tots aquests aspectes. Sabem que això no és fàcil, ja que són molts els aspectes que hem de tractar en un equip curt i poc consolidat, però si vam ser valentes per sortit a una lliga amb només 7 fitxes, segur que podrem afrontar aquest gran repte totes juntes.

Sandra Nuez
Entrenadora PreMini Femení i de l’Escola.

Alberto López

Quan una persona es decideix a ser entrenador ha de tindre en compte que, durant la seva vida com a tal, ha de ser competent en una sèrie de matèries. Amb això, no vull dir que ha de ser expert en cada una de les matèries que comentaré a continuació, sinó que en la mesura del possible, ha de conèixer-les i intentar aplicar-les en el seu dia a dia com a entrenador.

Primerament, un entrenador ha de ser un PROFESSOR i ha de ser competent en matèria pedagògica; ha de dominar les estratègies conductuals, ser capaç de planificar períodes d’aprenentatge, controlar de manera eficaç els mètodes d’ensenyament, saber avaluar, corregir i proposar elements de millora i construir processos d’aprenentatge eficients.

Per altre banda, un entrenador ha de ser un EDUCADOR, és a dir, ha de ser competent socialment i en valors. Ha de respectar i fer-se respectar, entendre la responsabilitat que comporta ser entrenador, dominar les tècniques de dinàmiques de grup, respectar als arbitres i les normes del joc, ser capaç de formar persones a més de jugador, i ja per últim, ha de tenir el compromís ètic necessari per ser entrenador.

Un tècnic, ha de ser també un PSICÒLEG, i saber i conèixer la motivació dels nostres jugadors, ja que dintre d’un mateix equip, hi hauran moltes i molt diverses motivacions, ja què podrem trobar: jugadors amb interessos i experiències molt diferents, com també trobarem jugadors amb capacitats i habilitats molt desiguals entre els diferents membres de l’equip.

Un preparador, igual que en el casos anterior, hauria de ser ESPECIALISTA EN TÈCNICA I TÀCTICA; dominar els elements tècnics, conèixer el joc ofensiu i defensiu, ser capaç de fer progressar tant individualment al jugador com a l’equip i ja per últim, saber observar el joc i ser capaç de proposar millores constant en cada moment.

Un entrenador també ha de ser un bon LÍDER, i això es una tasca molt important i difícil que hem de desenvolupar cada dia. Només es pot exercir el lideratge de manera efectiva en un esport col•lectiu si aquest influeix en el meu comportament per fer-me més competitiu, per aquest motiu, hem de saber i aplicar un seguit d’aspectes que des de el meu punt de vista son els següents; modificar, educar, escoltar, delegar, inspirar, unir, recompensar…

Si volem ser bons líders d’un grup de rendiment, hem de ser bons GESTORS, per tal de ser capaços de convertir les paraules en accions per convèncer a través del discurs de la visió que tenim. Es per això, que tenim que ser competents en els aspectes següents; saber gestionar els recursos dels que disposem, dominar les relacions que es generen en un equip, tenir dots d’autoritat, lideratge i coherència, saber dirigir partits i competir dignament, prendre amb freqüència bones decisions i estar capacitat per treballar en equip en pro d’un objectiu col•lectiu.

Un entrenador, també hauria de ser un bon ALUMNE, ja que d’aquesta forma, estarà disposat a aprendre dels demés, serà actiu en la recerca de formació permanent, desenvoluparà la capacitat d’aprendre per descobriment, participarà en la investigació individual i grupal per la millora i ja per últim, ha de generar i estudiar d’innovació per tal que es millori el joc.

Ja per finalitzar, m’agradaria tan sols esmentar, altres cares que ha de tenir un bon entrenador. Des de el meu punt de vista, aquestes potser no són tan importants com les comentades anteriorment, però sí que s’hauria de tindre un mínim de coneixements per tal de ser el mes competent possible amb els diferents equips que ens hi toqui dirigir cada temporada, aquests són els de ; FISIOTERAPEUTA, PREPARADOR FÍSIC, DIPLOMÀTIC, DETECTIU I ACTOR.

Alberto López


Entrenador Pre-Mini A Masculí


Entrenador ajudant Sènior A Masculí