Fa dos anys, el somni de competir a la lliga Leb Plata es va fer realitat. Gràcies al suport de diverses empreses molletanes, a les persones abonades a l’equip, a la implicació de l’Ajuntament en posar en condicions el Pavelló Municipal de Plana Lledó per complir els requisits obligatoris segons la FEB per a participar en aquesta lliga i a la tasca voluntària de moltes persones del club buscant recursos, allotjaments, treballant en l’organització dels partits…. hem pogut gaudir de dues temporades al 3r nivell del bàsquet espanyol.
Aquest darrer cap de setmana s’ha consumat malauradament el descens a Lliga Eba. Des del primer moment érem conscients del risc que suposava participar en una categoria professional, on tots els equips compten amb planters de jugadors i cos tècnic amb dedicació exclusiva al bàsquet, i l’inconvenient de fer-ho amb un pressupost sostenible pel club que ens condicionava a tenir una plantilla de jugadors on tots tenen la seva feina i no tenen dedicació exclusiva. Tot i no comptar amb logística de vivenda de club, vam poder assumir l’allotjament de dos jugadors estrangers cada temporada sent els únics amb dedicació exclusiva pel bàsquet i sempre dins del pressupost aprovat. L’equip sempre ha estat un dels pressupostos més baixos de la categoria, però això no va ser impediment pel primer any assolir la classificació pels play offs d’ascens a la Lliga Leb Or sent una de les revelacions de la temporada. Tot va sortir millor del que hagués pogut preveure la persona més optimista de la ciutat, l’encert amb Yeikson Montero i l’alt rendiment d’Ignasi Belver, Carles Marzo i Marc Sesé i l’aportació de la resta del bloc va fer del Mollet un equip molt difícil de superar sobretot a Plana Lledó.
Tot va sortir rodó i l’equip en la seva primera temporada va assolir la desitjada permanència. Diuen que el més difícil no és la primera temporada a la categoria, sinó la segona, i així ha estat. Les lesions de llarga durada de jugadors molt important, com les de Marc Sesé ( fractura de cúbit i radi amb intervenció ) i Marc Blanch ( rotura de fibres i posterior recaiguda estant prop de 4 mesos de baixa ), els problemes físics d’Ignasi Belver que malgrat les lesions al turmell ha seguit jugant tots els partits però mai al 100%, no poder comptar tret d’un partit amb el jugador vinculat al Manresa d’ACB Musa Sagnia, sumat a les dificultats econòmiques per buscar reforços davant les lesions amb un pressupost ajustat ens han abocat a estar tota la temporada lluitant per no baixar directe com a primer objectiu.
Hem estat dos anys, dos anys on havia tornat la il·lusió pel bàsquet nacional a Mollet recordant l’etapa a la 1a divisió nacional, però a diferència del que va passar aleshores, el descens no suposa desfer l’equip i competir a nivell català per problemes econòmics. Des del club sempre havíem defensat que havíem de fer tots els possibles per continuar jugant a LEB Plata sempre des de la sostenibilitat i la prudència econòmica per quadrar el pressupost. Malauradament, la dinàmica negativa i l’acumulació de males notícies ha impossibilitat aixecar l’equip de les posicions de descens.
Ara toca esperar, valorar si hi ha possibilitats de ser repescats i si el club segueix mantenint el recolzament econòmic dels seus patrocinadors per tornar-ho a intentar una tercera temporada o bé tornar a la Lliga EBA, fer el millor equipo possible i tornar a intentar un nou ascens la propera temporada.
Que ningú dubti que ho tornarem a intentar!
