En aquest escrit presentaré la meva opinió sobre una de les estratègies d’aprenentatge que he conegut recentment i he decidit incloure dins de la meva metodologia de treball, sense dubtar-ho. Parlo de l’ús de les paraules “anclatge” que en moltes ocasions, afavoreixen i fomenten la comunicació entre el binomi jugador-entrenador i fins i tot, l’aparició de gests tècnics específics del nostre esport de forma natural pel jugador.
Fins fa poc temps la meva alternativa a quan un exercici “no sortia” com jo m’esperava, era modificar o canviar-lo directament. He de reconèixer que tot aquest procés en certes ocasions, em feia desaprofitar part del temps d’entrenament del que disposava fins al punt, d’arribar a no poder fer algun exercici planificat amb anterioritat alguna vegada. Tot això em va fer reflexionar sobre què podia fer, per proposar tasques adequades a les característiques dels meus jugadors i així afavorir/facilitar el seu aprenentatge, aprofitant al màxim el temps útil d’entrenament.
Finalment vaig arribar a la conclusió, que la meva planificació de la sessió no només havia de contemplar el disseny estructural propi de l’exercici, sinó que també havia de tenir present COM exposaria la tasca als jugadors; és important que tot l’equip parlem el mateix llenguatge per entendre’ns ( un paraula anclatge = una reacció automàtica del jugador o equip).
Acotant una mica els ensenyaments a l’etapa formativa en la qual jo em moc (premini-mini) actualment, exposaré alguns exemples que jo aplico o he vist aplicar a altres entrenadors amb més experiència. També voldria afegir que considero que els següents exemples, poden ser utilitzats dins de qualsevol equip de les categories esmentades, independentment del seu nivell.
Pilota = Tresor. Et sorprendria la disminució del nombre de pilotes perdudes innocentment en aquestes categories, si relacionen aquest anclatge quan l’entrenador el diu en veu alta.
Oferir línies de passada = Corda tensa. Un extrem de la corda és la pilota i l’altre el jugador que vol rebre. Els defensors són els encarregats de tallar aquesta corda ràpidament.
Defensa de la línia de passada: Tallar la corda amb els dits. Si estàs davant la talles amb el cos i si estàs darrera no la talles. Personalment puc afirmar que sorprèn com els nens relacionen el concepte automàticament, tant en partits com entrenaments.
En els entrenaments per treballar aspectes tant de defensa individual com col·lectiva, l’anclatge atac= presoner / defensor= policia / cistella = escapatòria. També puc afirmar com el simple fet d’utilitzar aquest vocabulari, genera una motivació intrínseca als jugadors més menuts principalment, que arriba a generar sorprenents millores en el grau d’intensitat defensiva.
Consciència de la responsabilitat defensiva individual = no et supera. El simple fet d’escoltar aquesta frase, consciencia automàticament al jugador de la importància de la seva defensa.
Per concloure m’agradaria reiterar que aquests són alguns dels exemples que jo estic començant a utilitzar d’anclatges amb els meus jugadors i que no puc confirmar que siguin la recepta secreta de l’èxit, ens trobem en fase d’adaptació però tot i així, si que m’agradaria encoratjar-vos a valorar la opció d’incorporar aquesta estratègia d’aprenentatge dins de la vostra metodologia. Tanmateix voldria convidar-vos a compartir amb tots els entrenadors del vostre Club aquests anclatges, d’aquesta manera any rere any, les fases d’adaptació dels equips als nous entrenadors o els casos de substitució puntual d’entrenadors en entrenaments i partits, aniran sempre en benefici de l’equip perquè tots parlarem el mateix llenguatge.
Sergi Beltrán
Entrenador Premini B Masculí
